DAVID DOMÍNGUEZ ARÚS
EDUCADOR, COACH I FILÒSOF


	
Crec que avui, més que mai, l’educació és l’eina de trans- formació personal i social més poderosa. Crec que la bona educació –i no necessàriament la bona formació o la bona escola– és la inversió més sòlida i rendible de cara al futur individual i col·lectiu.

	
Entenc que els educadors som guies, facilitadors i orientadors, que no podem pretendre educar si no estem disposats a ser educats. La bona educació es basa en compartir; donar la lliçó és donar a llegir les pròpies experiències i vivències. No es tracta, però, de repetir la lliçó; la bona educació busca que la lectura torni a ser feta, que s’obri a la interpretació personal, a la pròpia experiència, que es mantingui oberta la curiositat.

	
Sapere aude –escrivia Kant al segle XVIII-. La bona educació s’atreveix a obrir-se al debat, a la reflexió, a la construcció dels espais formats de referències, expe- riències i vivències comunes que anomenem cultura.
coaching
	
Entenc la bona educació com una educació de l’altre i des de l’altre. Reclamo superar l’ideal modern d’un progrés objectiu cap el qual hem d’avançar tots a una caigui qui caigui. Reivindico passar de “gestionar la diversitat” (a l’aula o en qualsevol altre espai) a un exercir deferència cap els ritmes i les necessitats individuals de cadascú. La bona educació és deferent amb el diferent.


	
La bona educació és responsable: s’ocupa de ser hàbil a l’hora de donar resposta a les demandes de l’altre ja sigui fill, alumne, amic o company. Des del treball seriós i rigorós, des de l’esforç i la constància, des de la recerca de l’excel·lència però també (i sobretot) des d’una voca- ció generosa, des de la cortesia, des de la cooperació i des de l’alegria.

	
La bona educació ens dóna permís per ser, sentir, pensar, dir, decidir i buscar un vida feliç, digna i completa.
curriculum